Quan aquest estiu commemoràvem l’aplegada de l’home a la lluna, una de les expressions d’admiració mes boniques va ser la de Papa Pau VI: “Glòria a Déu a dalt del cel!”.
Per a l’home aquell pas fou un gran pas, per a Déu puc pensar que seria un moment de tendresa en el que deguè pensar: encara no ho heu vist tot. Aquella jornada el dinar al cel fou una festa improvisada. Els fills havien donat “un gran pas”.
Per a l’home aquell pas fou un gran pas, per a Déu puc pensar que seria un moment de tendresa en el que deguè pensar: encara no ho heu vist tot. Aquella jornada el dinar al cel fou una festa improvisada. Els fills havien donat “un gran pas”.
Per segon any consecutiu tinc la joia de poder adreçar-me a cada u dels canalins i amics que ens visiten i llegiran aquesta publicació i desitjar-vos uns dies plens de l’Amor de Déu.
Quan fem festa tot pareix que es relaxa, cada cosa adquireix una visió nova i...com no? Se n’adonem dels passos que hem pegat al llarg de l’any i puguem dir: Gloria a Déu a dalt del cel!
La Foguera i tot el que ella comporta pot ajudar-nos a reflexionar novament.
Un pi central, molts pins que cumpleixen la seua missió des del silenci, una imatge bella i grandiosa, un foc purificador. En la meua vida, ¿qui és el pi central? En que fonamente la meua existència? Sóc conscient de que el meu treball (siga molt o poc vistós) ajuda al conjunt i és necessari com el que més?
Em crec que les meues actituds creen un mon millor i més bonic? On creme jo les meues energies? Faig llum o fum en les meues relacions...? La resposta a aquestes preguntes implica una responsabilitat que es manifestarà en les obres cada dia de la nostra vida.
Tot açò tenim ara l’oportunitat de tornar-ho a repensar i de tot cor desitge que ens ajude a crear un nou món on brille la justícia i la pau.
Que el nostre Patrò, el Pare Sant Antoni intercedeixca per nosaltres per aconseguir-ho i que aquests dies ens ajuden a refer tot allò que no hem fet bé a llarg de l’any. Quan en la processó cridem “Vitol!” recordem que és el crit de joia de qui se sent refet, i sempre ens queda allò d’aquell bon xic que deia ara fa un any: Sr. Rector tire-li bona cosa d’aigua al meu cavall però no s’oblide de beneir-me a mi també que sóc més animal que ell!
Que la Mare de Déu dels Dolors ens protegeixca també perquè ella se n’alegra quan els amics del seu Fill fan festa i el Pare Sant Antoni fa festa i Canals amb ell per donar glòria a Déu a dalt del cel.
Vitol a nostre Patró del poble!
El vostre Rector, Mn. Emili
La seccion de comentarios es exclusiva para los miembros.
